Els olis essencials són exhalat per les flors, les plantes i certs arbres aromàtics i es poden trobar a les arrels, al tronc, en l’escorça, en els fruits, en les llavors, en les fulles o en la flor.
S’elaboren en el citoplasma de la cèl·lula vegetal. La síntesi i acumulació de l’oli essencial està situada sovint en la proximitat de la superfície de la planta.
Segons les espècies vegetals aquestes formacions estan en les cèl·lules essencials, pèls secretors, bosses secretores i canals secretors.
Són matèries vives i representen l’energia vital del vegetal. Aquest potencial d’energia és una condensació de les energies del sol, captades i transformades per les plantes a través d’un procés alquímic inimitable i irreemplaçable.
En els òrgans de les plantes on predomina el desenvolupament clorofíl·lica es formen, quan l’assimilació és activa, alcohols terpènics, els quals donen els èsters per acció dels àcids o els terpens per separació de l’aigua. Quan l’assimilació és suprimida per l’energia respiratòria, els alcohols s’oxiden i formen cetones i aldehids.
Els olis essencials es poden obtenir mitjançant destil·lació al vapor, destil·lació al buit, maceració, expressió o extracció.
Un oli essencial pot compondre de moltes substàncies aïllades. En el cas dels extrets de les flors són molt més complexes arribant a tenir de 10 a 100 components. En el cas dels extrets de les fulles poden comptar amb només un.
Les essències de les plantes són estructures químicament molt complexes. Utilitzant l’energia obtinguda de la llum del sol, la planta combina els elements químics que trobes en l’aire, el sòl i l’aigua del voltant, com carbó, l’oxigen i l’hidrogen i a partir d’aquests àtoms construeix centenars de compostos químics diferents. Aquests compostos químics s’agrupen en vuit categories principals:
Àcids, alcohols (linalol, geraniol, santalol, cinàmic, Nerola i terpineol), aldehids, cetones, èsters, fenols, sesquiterpens i terpens.
Encara que molts dels constituents químics apareixen en més d’una essència, és la combinació particular de compostos químics que apareix a cada planta el que li dóna el seu perfum característic i les seves propietats terapèutiques.
Alguns dels constituents de les essències de les plantes són aïllats per els farmacèutics, que busquen un sol “ingredient actiu” per tractar un sol símptoma. El compostos químics pot utilitzar-se tal qual, o copiar (sintetitzar) en el laboratori, però aquests compostos químics aïllats mai són tan efectius ni mancats de riscos en utilitzar-los sols, com quan es troben combinats a la planta de forma natural. La combinació de compostos químics actua sinèrgicament, impedint així efectes laterals indesitjables. Fins i tot quan una essència conté d’un 80 a un 90 per 100 d’un sol, compost químic, pot tenir una dotzena o més d’altres constituents, alguns presents només a l’estat de traces, i aquests equilibren i moderen l’efecte del constituent principal. Aquesta és la raó per la qual els efectes laterals són tan rars en aromateràpia i de fet en tota la medicina amb plantes en general.
Hi ha molts olis essencials com: Rosa Mosqueta, PALO DE ROSA, rosa damascena, etc.
Rosateràpia 